Si bé es cert que en un primer moment et poden indicar, explicar-te, fer-te entendre en què consistiran els teus deures i obligacions amb l’Administració, si tenim una mica de paciència i perseverància i un xic, només un xic, de temps, podem fer-nos els temes burocràtics nosaltres mateixos.

Què ha de fer un autònom?

• Bàsicament registrar les entrades i sortides. Factures i despeses.
• Fer els IVA’s cada trimestre: que tenen a veure amb les factures emeses.
• Fer la declaració de RENTA, que fa qualsevoll fill de veí i a la qual es fàcil d’afrontar-se amb el borrador de la RENTA davant i informant-se una mica de què grava i què desgrava.

Dit això… Per què tanta gent utilitza el gestor?
Jo vaig a intentar no utilitzar-ne…

És fàcil: vivim en un estat del benestar (!!) on hem de pagar impostos. Bé: per tenir carrers, poder votar, que ens recullin la brossa, anar al metge, formar-nos… (no rigueu). Bé. Acceptem.

Però cal tota aquesta paperassa? Per què a dia d’avui encara no funciona la gestió i control digital? Encara haig d’anar amb factures de paper, models amb còpies paper carbó, trucades a Hisenda, pagaments en mà al banc?

Només una queixa més i última:

Quan l’Estat va passar de ser el pioner en reflexionar, pensar i actuar, per quedar a la cua del que és la nostra societat?

- ¿Cómo te va? ¡Pues este año genial! Estamos pensando en ampliar…

- ¡ Óstia! ¿Te hable de Pepín? Te pasaré su portfolio… Te va a flipar.

- Guai. ¿Y tú? Bién, aunque hoy me han recortado un fee. ¿Quién? ¿La de las ranas? Ah. Por cierto, que pensé en ti: están haciendo un concurso en Sant Boi que te va que ni pintao…

- Guai. Me pondré pasao mañana, que tengo que recoger todos los papeles para el trimestre.

- ¿Te haces tú mismo los IVAS? ¿Sí? ¿Cómo? ¿Y qué modelos hay que rellenar?

- Pues a mí me lo lleva un gestor. Barato, barato, solo 78 euros el trimestre. Aunque es un desastre, pero como lo nuestro no es complicado…

- ¿Y dónde dices qué buscas para encontrar partners? ¿En Domestika qué? Ah. Mola.

- Sí. ¿Y crecistéis mucho? ¿Cuántos sois ahora? ¿Y como os organizáis?

- Pues sí, ya me pasarás ese modelo de Excel. Guai. Sí, te paso el gestor.

- Bien. Pues hablamos. Hablamos.

Siempre hablamos: y lo contamos, y compartimos, y nos ofrecemos, y nos decimos que no. No hay miedo a COmpetir. Hay ganas de COmpartir.

En què es basa?

En un col·lectiu de freelances que treballa independentment i en col·lectiu per a clients i projectes que respectin i promoguin aspectes relacionats amb la sostenibilitat, el medi ambient, la cultura, l’acció i la justícia social.

El col·lectiu actualment està format per membres, alguns dedicats exclusivament al col·lectiu, d’altres col·laboradors.

Les persones que integren el col·lectiu són professionals de l’àmbit de la comunicació, el 2.0., la premsa, l’educació, el teatre i el cinema.

I en breu… Publicarem el bloc i uns en donarem més notícies.

En el cas del món 2.0 és molt important actualizar, potser no diàriament, però sí periòdicament, els diferents perfils a les diferents xarxes. La periodicitat vindrà donada pel tipus de perfil, per la informació de la que es disposi, pel nombre de seguidors…

Renovar-se és l’altra clau: renovar aplicacions, el llenguatge o fins i tots els idiomes, el registre que s’usa, les possibilitats que donin les xarxes, si cal començar en una xarxa nova si intuïm que en serà una de bona i vàlida…

I el més important, i bàsic si volem actualitzar i renovar, és trastejar. Mirar-ho tot, sentir curiositat per tot, pensar quin interès poden tenir les coses i jugar-hi, jugar-hi molt… No val només llegir. Val llegir, però també que t’ho expliquin, provar-ho, fer perfils, parlar-ne amb d’altres freakis enganxats al mòbil i al portàtil com tu…

I aquest trasteig, aquesta curiositat sana i ingènua, la que va matar al gat, és en realitat el trasteig que necessitem a la vida per a que aquesta sigui emocionant, divertida i útil. A trastejar tots!!! 

Resulta que la Constitució defensa el dret a la vaga. I el dret laboral, legitima que el treballador no cobrarà el seu sou en cas de fer-ne. L’empresa, tampoc no haurà de pagar a la Seguretat Social pel treballador que no treballi aquell dia. Dit això, tots som iguals.

O inclús no som iguals. Donat que l’autònom no sol treballar per hores, sinó per projecte. Per un cop, ningú li descomptarà diners del pressupost presentat. Malgrat el 29M no treballi.

Per què doncs fer vaga? Alguns dels meus motius.

- Perquè els autònoms som dels col·lectius més ‘apretats’ a nivell laboral: amb retribucions mínimes per malalties, sense vacances pagades pels clients, treballant per projectes i sense futur assegurat. Malgrat la Reforma Laboral no ens toqui de ple, si toca els drets dels treballadors assalariats. Defensar el dret dels ‘altres’ treballadors, és recolzar els que un dia, ens hauran de recolzar a nosaltres.

- Per una defensa de la col·lectivitat, l’estat del benestar i la societat. No per ser autònoms hem de ser individualistes i pensar en nosaltres i els nostres clients. Ells també són la col·lectivitat, i hem de defensar-nos i defensar-los.

- Per una defensa d’un món millor: i això ens inclou als autònoms.

- Per legitimar i recordar que som el poble, tota la societat, la que hem de decidir. No només polítics, alts càrrecs i empreses manen.

Dit això, m’en vaig a protestar. Feliç 29M!

Departaments grans o petits que sovint treballen molt bé separadament, però que no saben o no volen funcionar conjuntament. I és clau. Es necessita una dinàmica conjunta que faci que la informació, els projectes, les pautes i la manera de comunicar, sigui quin sigui el canal, sigui únic, singular i excel·lent.  Sinó, el ADN de l’empresa es perd. 

1. Per a no fer faltes d’ortografia als teus comunicats, webs, cartes… El responsable de comunicació en sap d’escriure.
2. Per a gestionar-te tota la teva informació: catàlegs, publicitat, dossiers, cartes tipus, e-mails tipus, rètols…
3. Per donar la informació clara, concreta i concisa: un catàleg ben estructurat o una web entenedora venen més. Segur.
4. Per sortir als mitjans. Si tens bons productes, serveis o idees a la teva empresa, pots sortir als mitjans.
5. Per treballar la comunicació externa de l’empresa: com ens comuniquem amb els proveïdors? I amb els clients? I amb els socis?
6. Per treballar la comunicació interna: com ens comuniquem amb els nostres treballadors? I entre ells? Què podem fer per motivar-los? Per implicar-los?
7. Per a ajudar als portamveus de l’empresa: comunicació oral, imatge corporal, personal…
8. Per a que t’assessori en àmbits de la teva empresa on la comunicació hi és present: el community management;  el tracte amb clients; per a la realització d’actes…
9. Perquè col·labori amb d’altres departaments de l’empresa: comercial, màrketing, disseny, direcció…
10. Per a l’assessorament en l’estratègia de l’empresa: en moments de crisi, en canvis d’orientacions empresarials…

Mira què en pot arribar a tenir de feina, no?

Ho sé. Això genera inquietud: on queda l’espai de l’aprofundiment? on queda l’espai per a la reflexió? Alguns diuen que és la fi, la catàstrofe de la informació. Però i si ara l’aprofundiment es fa, petit a petit? Poc a poc, amb cada mini-article que un llegeix? I si la reflexió ara es duu a terme a les xarxes socials i es parlen de temes importants entre d’altres papanatades del FB?

Què? Catàstrofe o canvi? 

Escrivint i ideant avui el que serà una Carta de Compromís per a un nou relook que li donarem a la campanya Adnimals.org, pensava… Estem en crisi i encara hi ha diners per a fer campanyes de conscienciació? Estem en crisi i és quan més que mai sortim al carrer? Estem en crisi i és quan cada dia som més responsables del què fem, del què mengem, de com actuem? I per què s’en diu crisi d’això?

Sí és cert que és una crisi econòmica. Alguns no tenen feina, d’altres veiem el nostre sou reduït. “Apurus” per arribar a fi de mes. Però mirem al voltant: sentim com tenim ganes de crear, d’idear, de pensar, de culturitzar-nos i culturitzar, de ser millors, de millorar el nostre entorn. Anem a manis, formem part de col·lectius, comprem responsablement, denunciem i ajudem a causes per tot el nostre entorn digital…

No ho noteu? La política ha tornat a ser tema; ens importa allò social; volem un món millor i portar-nos bé amb el nostre veí. No ho sentiu? Jo no en vull dir crisi, d’això. En diem oportunitat?